PANORAMIC
El Dimarts 20 d’octubre vam anar al Panoramic on s'exposaven quatre exposicions de quatre artistes.
La primera que vam observar va ser la de l’Anna Gali, “Time on quaaludes and red wine” que tracta sobre la mort de sobredosis del seu fill. Quan vam acabar de veure l'exposició de l’Anna Galí vam poder parlar amb ella i amb Joan fontcuberta, ens van respondre les nostres preguntes i en va ajudar a tots amb el nostre projecte de panoramic.
Una vegada vam acabar de parlar ens van deixar uns minuts per veure “No surrender” una exposició de Jean-matthieu Gosselin. L'exposició explica com va recuperar la memòria després d’un ictus. Va fer fotos durant 6 anys i va descubrir una altra manera de viure l’art. M’hauria agradat molt parlar amb ell, hauria sigut una reunió molt curiosa.
També ens van deixar temps per veure la de Joaquin Barrowcliffe, “Transitional”. Es una exposició amb nou fotografies que parla sobre el dol i la transició entre les diferents etapes del procés. Cada fotografia és una etapa, començant amb el xoc i acabant amb l'acceptació.
Per últim vam anar a veure l'exposició de “Las muertes chiquitas” de Mireia Sallarès. Aquesta exposició tracta sobre els orgasmes, el plaer… També em va semblar molt interessant, hauria estat bé poder parlar amb ella i fer-li preguntes ja que es una exposició amb molt treball i que ha durat molts anys.
"Time on quaaludes and red wine"
Anna Galí
Aquesta exposició tracta molts temes, temes com la dualitat entre la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort…. Es una exposició forta,dura, valent, valent ja que va tenir la valentia de compartir tot això amb el mon.
Vam parlar amb Anna i em va semblar curiós el nom, sembla que el seu fill tenia un diari escrit amb angles, segons l’Anna ell tenia molta facilitat amb els idiomes, el diari es titulaba Time, la resta del títol es una canço de David Bowie, un del artista preferit del seu fill, és una cançó que tracta sobre drogues.
"No surrender"
Jean-matthieu Gosselin
Aquesta exposicio es un procces de recerca per recuperar la seva memoria que havia perdut despues d’un ictus, que el va portar a patir amnesia. Amb aquesta experencia va redescobrir una manera de viure l’art a partir de terrenys nous i inestables.
Va realitzar fotos durant 6 anys comenzat amb el telefon mobil i despres amb la camera fotografica. Les imatges van ser com un metode de meditacio per ell, com per molts seria la lectura o l’escriptura. La fotografia li va obrir la portar a la rehabilitació física i a la recerca dels records.
"Transitional"
Jacqui Barrowcliffe
Aquesta exposició busca reflexionar sobre el dol i la transició entre les diferents etapes. Les fotos reflexa les diferents etapes, començant pel xoc, passant per la negació, la ira, la depressió… I acabant a l'acceptació.
Joaqui volia donar un misatge en forma de metafora ja que enfrontar-se a un armari ple de roba d’un ésser estimat mort i ser capaç d’acceptar la transformació d’aquest espai és una metàfora de la nostra capacitat per enfrontar-nos al dolor i transformar-lo en una altra cosa.
"Las muertes chiquitas"
Mireia Sallarès
Aquesta exposició tracte sobre les pluralitats orgàsmiques, aquesta exposició tenia molts formats, en fotografies, en text, en video… La peça principal del projecte es el llargmetratge documental que recull fragments de les entrevistes que va tenir amb diferents dones mexicanes. Desde el 2006, durant 4 anys va viatjar per els diferents estats de la republica mexicana.
També vull parlar del títol, “Las muertes chiquitas” es un sinónimo d’orgasme d’alla de México. Igualment vull remarcar una frase que vaig veure a l'exposició, “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa” em va sorprende bastant aquesta frase.
"Sense intimitat"
Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita
Aquesta exposició tracta sobre la intimitat, la intimitat que molta gent no pot tenir, moltes persones perquè són famoses, unes altres perquè estan a la presó o a l'hospital... L'exposició consisteix en fotografies de pel·lícules, series i llibres en format de foto i en pantalla.
Em va semblar molt curiós, mai m'havia parat a pensar en la poca intimitat, sobretot els famosos, els pacients, els presos... Va ser molt interessant el que va dir sobre les inundacions i com la gent agafava els àlbums familiars per vendre'ls.
